La Diputació és sovint una mica com una caixa de sorpreses. Una reunió, un tema que es porta a ple o una notícia que apareix a xarxes o als mitjans de comunicació et posa en alerta, estires al fil i voilà acabes topant amb una manera de fer, una dinàmica, tan assumida que només et sorprèn a tu. Aquí és on hem arribat a partir d’un punt que apareix a la comissió informativa i que ens porta a posicionar-nos en contra d’una ampliació d’una carretera.
Una mica com un miratge, aquest estiu alguns ajuntaments s’han animat a tornar a fer plens presencials, sempre prenent totes les mesures necessàries. A la Diputació no s’ha ni intentat. Segurament a molts això dels plens telemàtics els ha anat de perles, ara ja no s’han ni de desplaçar per escalfar la cadira del saló de plens. Total, bona part dels diputats i diputades assisteixen al ple com qui va a un espectacle, estic segura que si preguntéssim a alguns què es vota no sabrien ni respondre-ho.
En els darrers mesos i davant la crisi generada per la Covid-19, diversos col·lectius, des de mirades diferents, han defensat de manera més urgent l’aplicació de la RBU. Des de l’àmbit de la cultura, el col·lectiu LGBTI i també professionals del sector públic i la iniciativa social han elaborat manifestos i recollit nombroses adhesions a favor de renda bàsica, com a mecanisme de justícia social, equitatiu amb les diverses realitats familiar i alhora com a eina de promoció i accés a la cultura.
Tanmateix, punt rere punt, vam intentar fer allò que ens toca: fiscalitzar, preguntar, aportar transparència… Així vam celebrar que es retirés la subvenció a l’Ajuntament de Banyoles per la Màster Regata 2021.
Malgrat sembli que quan arriba l’estiu baixa la feina, aquest juliol ha resultat molt intens i em planto a l’agost amb cròniques que se m’acumulen. Podria deixar-les passar, però aquest exercici de transparència que consisteix en explicar la tasca que fem mes rere mes a la Diputació de Girona em sembla prou important per fer valer allò del “val més tard que mai”, així que, ja a l’agost, us explico el que va donar de sí el ple de juliol perquè, a més, va ser prou interessant.
D'ençà de l'inici de la crisi sanitària per la Covid-19, la Conselleria de Salut va tancar la pràctica totalitat dels consultoris locals i alguns Centres d'Atenció Primària, o bé va reduir-hi considerablement l'atenció presencial als usuaris.
Amb la finalització de l'estat d'alarma i l'entrada a l'anomenada “fase de represa”, la Generalitat ha recuperat totes les competències que li havien estat usurpades per l'estat.
La moció presentada, que finalment ha comptat amb el suport de tots els grups polítics presents al ple de la Diputació de Girona, té el redactat següent:
MOCIÓ DE CUP- AMUNT A LA DIPUTACIÓ DE GIRONA DE REBUIG A LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM QUE LIMITA L’EXPOSICIÓ DE BANDERES LGBTI+ EN EDIFICIS PÚBLICS
Dijous passat vam realitzar la segona taula per treballar mesures per fer front a la crisi generada pel Covid19 i les seves conseqüències. La taula la vam proposar com a CUP en el marc d’una Junta de Portaveus i va acabar concretant-se en una moció que es va aprovar en el ple del 21 d’abril, però la primera sessió va tardar encara a arribar un parell de setmanes.
Els fets es remunten al passat 26 de gener de 2019, quan un militant de Ciutadans es van traslladar a Torroella de Montgrí per realitzar una roda de premsa. A l'hora i el lloc indicat es van trobar amb una manifestació de com a mínim dues-centes persones que protestava per la posició política reaccionària, repressiva i anticatalana de l'esmentat partit polític.
Portem ja un mes i mig de confinament, part del país està aturat mentre una altra part treballa més que mai per garantir que la vida segueixi. Mentre alguns sectors es preparen per recuperar certa normalitat, d’altres pateixen pel que això pot comportar i la majoria vivim en la incertesa de no saber fins quan pot durar aquesta situació i què vindrà després (o mentrestant).
