Arran de la carta que un grup de diputats del Parlament van enviar als titulars de l'empresa Grober interessant-se per la situació de la plantilla, l'administrador Lluís Carbonell ha respost amb el text que reproduïm a sota. Carbonell interpreta que la situació en què es troba l'empresa és responsabilitat 'de certes persones que negaren als treballadors un acord de flexibilitat laboral'. També explica que ell i la seva família estan sotmeses a un 'lamentable assetjament'. Finalment demana als diputats que convencin a la plantilla d'aturar les seves reivindicacions. La CUP ha criticar el to despectiu de la carta i la nul·la voluntat de trobar solucions per part de l'administrador.

David Fernàndez, diputat de la CUP, va visitar els treballadors de la Grober el passat mes de novembre. Hi fan guàrdia des del setembre per evitar que s'emportin la maquinària. L'empresa deu als 77 empleats més de 3 milions en concepte d'indemnitzacions i salaris pendents. La maquinària és l'únic actiu econòmic que li queda i volen evitar el seu embargament, fet que dificultaria encara més que cobressin el que els deuen. El diputat de la CUP David Fernàndez va proposar als treballadors de la Grober de Bescanó, tancada des de fa tres mesos, que exploressinn alternatives per tornar a engegar l'empresa.  Fernàndez va posar com a exemple algunes indústries  catalanes que, després de tancar, els treballadors se'n van fer càrrec.

----------

Benvolguts Diputats,

Bescanó, 10 de febrer del 2015

Acuso rebut del seu escrit de data 28 de novembre del 2014, que malauradament no he pogut atendre fins ara degut a les urgències immediates en què es troba immersa l'empresa que presideixo i que vostès coneixen perfectament.

Agreixo l'interès del Parlament de Catalunya per aquest cas i comprenc la seva sensibilitat envers els treballadors de la GROBER S.A. Malgrat això, vull fer palès que la dissortada situació a la que ens hem vist abocats fou provocada per certes persones que negaren als treballadors un acord de flexibilitat laboral proposat per la nostra direcció, que feia viable l'empresa i havia estat acceptat pels creditors.

Aquestes persones, lluny de voler pactar i negociar un acord favorable per tothom, emprengueren la via judicial per reclamar l'extinció dels contractes laborals. Les prohibitives taxes judicials i la singularitat de la normativa concursa! espanyola no ens deixaren més remei que recórrer a la liquidació de l'empresa, situació en la qual ens trobem actualment immersos.

No cal que els recordi que la fàbrica GROBER té el seu origen a Girona el 1890 i que des de fa 25 anys, ja amb seu a Bescanó, compta amb la implicació de la familia Carbonell. El seu tancament no comporta només la pèrdua de teixit productiu i patrimoni industrial a la comarca i a Catalunya, sinó també la fi de tot un projecte vital per a tots nosaltres, sobretot per a la meva persona.

Com ja deuen saber, cap empresari industrial tanca el seu negoci per caprici, estratègia o tàctica, sinó perquè no hi té cap altre remei i hi està en joc la seva pròpia subsistència. En aquest cas, et difícil entorn econòmic s'ha ajuntat a la poc favorable normativa judicial i concursal, així com a l'oportunisme errat de certes persones erigides en líders del personal de GROBER. Aquestes mateixes persones aboquen ara els treballadors al lamentable assetjament al que estem sotmesos tant jo com la meva família dia rere dia.

En la seva qualitat de representants del poble català, els demano que escoltin també la opinió dels empresaris que són els qui han creat i han de seguir creant ocupació al país. Els prego doncs que convencin els treballadors d'aturar les seves accions d'assetjament contra nosaltres i esperin la liquidació final del patrimoni, amb la qual conclou també tota una vida entregada a una indústria, un territori i un país que ja no seran els mateixos.